Fóreu perduda dins el bosc espès
i no trobàveu guiador indici
que conduís al viarany propici
on s’abscondia el benestar promès.

En l’aigua clara, com mirall defès,
la vostra faç en torbador desfici
tan fixament miràveu, que d’inici
jo romania de l’engany sorprès.

Mes ja posat en el cimall august
on bé l’amor pot aplacar l’orgull
del vostre nom, que el meu deler recull,

no he vacil·lat, per tal de dar-vos gust,
en abaixar mon front fins vostra mà
i així el veire de l’amor gustar.

”Hores del poema eròtic”, 1918  (Ramon de Curell)